bibliografia bàsica

"El video en la enseñanza y formación" és el capítol 8 del llibre "Nuevas Tecnologias Aplicadas a la Educación" (bibliografia bàsica).
Aquest capítol es centra en el tema del vídeo en l'educació, i en formes d'utilització d'aquest.
Una de les formes més utilitzades del video és la de transmissor de informació i continguts (el video transmet emocions, no idees ni conceptes); també s'utilitza per atraure l'atenció dels alumnes; també com a instrument d'evaluació; com a instrument de comunicació i alfabetització icònica dels estudiants (el video ens dona informació a nivell individual); també s'utilitza per la formació del profesorat; com a mitjà de formació i perfeccionament dels professors en els seus coneixements del àrea de coneixement; o com a eina d'investigació psicodidàctica.
Cal destacar que es bo com a instrument de coneixement, per a conèixer el que els envolta, i d'aquesta manera no només els alumnes són receptors pasius. Per a que el video es pugui utilitzar com a instrument de coneixement per part dels estudiants és necessari partir d'una metodologia de indagació.

Per a més informació:
Nuevas Tecnologias Aplicadas a la Educación
CABERO, J. (Coord.) (2006).
Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación. Madrid: McGraw Hill.

Pàgines a destacar: aquí i aquí.

pdi

Article publicat a e&c electrónica y comunicaciones magazine



¿Qué es una PDI?

Su definición técnica podría ser la siguiente: Sistema tecnológico, generalmente integrado por un ordenador y un videoproyector al que se puede añadir también un dispositivo de control de puntero, que permite proyectar contenidos digitales en un formato idóneo para visualización en grupo. Se puede interactuar sobre las imágenes proyectadas utilizando los periféricos del ordenador: ratón, teclado... es decir, sobre la superficie de proyección.

Aportaciones de este dispositivo:
Si hablamos únicamente de la pizarra digital esta permite al usuario escribir y dibujar desde el mismo ordenador, Almacenamiento de las "pizarras", es decir el professor y los alumnos pueden guardar (como se hace en el disco duro de un ordenador) cualquiera de los cambios o añadidos que se hayan hecho en el trabajo que se está realizando en clase. Por supuesto ayuda a visualizar texto, imagen, sonido... Y algo mucho más interesante: interactuar con programas e incluso personas.

Al añadirle además la característica de "interactiva", esta nos añade otras aportaciones:
- Escritura directa sobre la pizarra, subrayados...
- Interacción en la pantalla con los programas
- Otras utilidades del software asociado

expodidáctica barcelona

Durant els dies 3, 4 i 5 d'abril es va presentar a Barcelona el Saló "Expodidáctica".
En aquest saló hi havia diferents recursos pedagògics i material didàctic. Hi havia representats el sector de llibres; el sector de tecnologies de la informació i comunicació; el sector d'equipaments i materials; el sector de serveis i activitats per a centres escolars i l'educació en l'oci; i el sector de recursos i formació.

Pel que fa a l'àmbit de les tecnologies de la formació i la comunicació, es podien veure expositors d'equipaments informàtics, aules multimedia, telecomunicacions, portals educatius, o continguts digitals. I referent a equipaments i materials, hi havia equipaments d'audiovisuals, de robòtica, o d'electònica entre altres.

En defenitiva era un saló molt complert, en el qual es podien trobar recursos dels que treballem a classe.

segona pràctica obligatòria

Una de les pràctiques que hem estat treballant a l'aula és el muntatge d'un video.
El fet consisteix en gravar una história (amb diversos plans, escenes...) d'uns 10 o 15 minuts en format DV, que és un format sense comprimir.
La nostra història està gravada a la facultat, i consisteix en l'arribada a l'aula, l'estada en ella, i com hi marchem.
Després amb el programa Pinnacle Studio hem tingut que seleccionar el material que voliem per realitzar el video final d'uns 3 minuts aproximàdament. Aleshores aquí hem tingut que treure tots els plans que no voliam, per després guardar-ho en una carpeta amb format MPEG.

Amb aquest programa hem apres a ficar en el video: text, música; com capturar una imatge i aïllar-la; o treballar amb diferents efectes i transicions.

El resultat és el següent:

"per a una didàctica dels mitjans àudio-visuals"

Per
a
una
didàctica
dels
mitjans
àudio-visuals






Per a una didàctica dels mitjans àudio-visuals és un llibre que hem tractat a classe. Al mateix temps hem estat veient un video per ficar en pràctica la teoria del video.

Del tema del vídeo com a forma d'expressió, hem tractat sobretot la planificació, és a dir el grau d'apropament de la camera a la realitat (els plans més llunyans aporten a la imatge un plus de valor descriptiu; els plans propers aporten un plus de valor expressiu o dramàtic; i els plans mitjans hi aporten un plus de valors narratiu). Cal dir que el llenguatge es veu modificat pel tipus de pla.
També hem tractat l'angulació, la qual fa referència a la diferència entre el nivell de la presa de vista i el de l'objecte o subjecte que han de ser enregistrats.
Els moviments de la càmera, és un apartat que també hem tractat. Hi ha diferents moviments com ara: la panoràmica (PAN), és un moviement de rotació de la càmera; el tràveling, és un moviment de rotació similar al d'un bressol; i el zoom el qual manipula la perspectiva, el que es desplaça és l'òptica.
Un altre punt ha destacar és el dels signes de puntuació, és a dir les formes de connexió entre els diferents plans.

Del tema la dimensió didàctica, cal dir que es pot relacionar amb el capítol 8 del llibre Nuevas Tecnologias Aplicadas a la Educación.

"video y educación"

Vídeo
y
educación

Vídeo y educación
FERRÉS, J.
Barcelona. Paidós (1992).

"video y educación" és un llibre del qual hem tractat el primer capítol, anomenat "eduación audiovisual".

Aquest llibre pretén contribuir a la reflexió sobre les motivacions, les implicacions, els criteris, les modalitats, i l'abast de les noves tecnologies, pel que fa al col·lectiu de l'ensenyança. Aquesta reflexió té com a objectiu respondre a tres interrogants - per què, què i com- sobre la problemàtica de la integració del vídeo a l'escola.

En aquest capítol es comenta que les instituacions escolars preparen als alumnes per a un món que ja no existeix. Actualment, les noves tecnologies s'han convertit en l'ambient on creixen les noves generacions, i l'escola encara no les ha integrat. La por al canvi i l'obsessió per al passat fan portar a l'escola cap a la inadaptació.
Es mostra un desfasament de les xifres com ara que el 80% de la informació que asssimilen els adolescents espanyols (12-15 anys) els hi arriba per mitjans de comunicació i interacció social, i solsament un 20% per l'escola. Però, l'escola de tota la informació, només assegura un 4% útil.
Aquest capítol també parla sobre les investigacions dels dos hemisferis cerebrals en l'elaboració del pensament humà i en la configuració del comportament.
Aleshores, cal destacar que l'aparició i l'ús de noves tecnologies produeix alteracions en les formes de pensament i d'expressió, en els processos i actituds mentals, en les pautes de percepció, en la proporcio de sentits.

P.Habin i M.F. Kouloumdijian defeneixen el llenguatge audiovisual mitjançant set principis, per tant, el llenguatge audiovisual és:
- mescla: a partir d'una sèrie d'elements en creem un de nou.
- llenguatge popular: el llenguatge ha de ser planer.
- dramatització: acció.
- relació òptima entre fons i figura
- presència
- composició per "flashing": aspectes que destaquen.
- encadenament "de mosaic": no lineal.

En "educación audiovisual" es marca que la feina unificadora de l'escola exigeix que la seva pròpia estructura es basi en la coherència entre la sensibilitat dels nostres temps, els mitjans dels quals es disposa i el propi sistema cultural.