"video y educación"

Vídeo
y
educación

Vídeo y educación
FERRÉS, J.
Barcelona. Paidós (1992).

"video y educación" és un llibre del qual hem tractat el primer capítol, anomenat "eduación audiovisual".

Aquest llibre pretén contribuir a la reflexió sobre les motivacions, les implicacions, els criteris, les modalitats, i l'abast de les noves tecnologies, pel que fa al col·lectiu de l'ensenyança. Aquesta reflexió té com a objectiu respondre a tres interrogants - per què, què i com- sobre la problemàtica de la integració del vídeo a l'escola.

En aquest capítol es comenta que les instituacions escolars preparen als alumnes per a un món que ja no existeix. Actualment, les noves tecnologies s'han convertit en l'ambient on creixen les noves generacions, i l'escola encara no les ha integrat. La por al canvi i l'obsessió per al passat fan portar a l'escola cap a la inadaptació.
Es mostra un desfasament de les xifres com ara que el 80% de la informació que asssimilen els adolescents espanyols (12-15 anys) els hi arriba per mitjans de comunicació i interacció social, i solsament un 20% per l'escola. Però, l'escola de tota la informació, només assegura un 4% útil.
Aquest capítol també parla sobre les investigacions dels dos hemisferis cerebrals en l'elaboració del pensament humà i en la configuració del comportament.
Aleshores, cal destacar que l'aparició i l'ús de noves tecnologies produeix alteracions en les formes de pensament i d'expressió, en els processos i actituds mentals, en les pautes de percepció, en la proporcio de sentits.

P.Habin i M.F. Kouloumdijian defeneixen el llenguatge audiovisual mitjançant set principis, per tant, el llenguatge audiovisual és:
- mescla: a partir d'una sèrie d'elements en creem un de nou.
- llenguatge popular: el llenguatge ha de ser planer.
- dramatització: acció.
- relació òptima entre fons i figura
- presència
- composició per "flashing": aspectes que destaquen.
- encadenament "de mosaic": no lineal.

En "educación audiovisual" es marca que la feina unificadora de l'escola exigeix que la seva pròpia estructura es basi en la coherència entre la sensibilitat dels nostres temps, els mitjans dels quals es disposa i el propi sistema cultural.